Ahir em van dir una persona que coneix el territori que Juan Domingo Peron mai va estar a Coma-ruga. Aquesta és una història que una persona es va inventar i que aquest expresident argentí mai va estar per les nostres contrades. Si que va estar a Madrid, però a Coma-ruga res de res. Hi ha un cambrer que diu que el va servir, però sembla que és mentida. Ho exposo aquí en honor a la veritat. Tampoc no hi ha cap prova objectiva que ho certifiqui.
La platja de Coma-ruga enguany no lluirà l’esperada Bandera Blava perquè una de les condicions és que no hi pot haver platja de gossos si es vol tenir aquest símbol de qualitat a les platges. Hi ha unes normes. Quan tu saps que te les saltes doncs poden passar coses com què enguany no podrem lluir aquest emblema. L’any passat al voltant de Sant Joan es va posar mig d'amagat aquestes noves instal·lacions sobre la sorra de la platja, però ningú sabia oficialment per a què servia tot i que era totalment funcional. Al cap d’unes setmanes es va posar la corresponent cartelleria per informar d’aquest nou espai al nostre vessant marítim. La cosa era sospitosa perquè els nostres polítics generalment posen els anuncis abans de fer les obres. A vegades fins i tot no s’arriben a fer les obres, però el cartells ja hi és per si de cas. En aquest cas va ser al revés. Doncs res, la solució devia ser que si això passava ens treien la insígnia i no es pot dir missa i al mateix moments repicar les campanes. Els nostres polítics que són un artistes en quedar bé amb tothom sabien que no podien dissimular aquest actuació que va durar uns pocs mesos sobre la sorra perquè després va desaparèixer totalment el seu rastre sobre la sorra.
Doncs en un poble normal amb una presumpta transparència i un govern proper al poble s’explica i no passa res. Llavors s’opta per una o per l’altra opció. En aquest cas amb o sense zona de gossos. No passa res. Tothom ho sap. A més a més d’aquest secretisme tampoc es va dir al principi que aquest espai quan l’estiu acabés havia d’anar fora. Llavors es valora i es decideix públicament el que es fa. El que no potser que la gent es vagin assabentant de tot per capítols quan són coses que els responsables de tot plegat des de bon principi i abans de qualsevol cosa ja ho saben. La Bandera Blava la dóna la Fundació Europea d’Educació Ambiental que és una entitat del vell continent que aplega més de 100 organitzacions no governamentals.
És com una mena de segell de qualitat per complir un seguit de normatives que tothom coneix abans de presentar-s’hi. Llavors les regles estan clares abans de començar la partida. Si tu decideixes tenir una zona de gossos o un pàrquing com abans hi havia a les Madrigueres, doncs no cal ni que et presentis perquè no la tindràs. Però pots complir amb la resta de condicions marca aquesta fundació i tot i no tenir la bandera pots estar satisfet perquè tu prefereixes tenir content els amants dels peluts perquè tindran un espai sobre la sorra tot i que no tindrem bandera blava. Això s’explica i ja està. Però aquí només s’expliquen les coses boniques i moltes coses no interessen explicar. Encara que després ens donin el Segell de Transparència i no siguem capaços d’explicar tot això bàsic. Ni tant sols fer una roda de premsa per dir enguany a l’estiu tindrem zona blava a una zona de la platja. Però clar és que ja ha començat el passat de juny. Al meu poble aquesta data encara està dins la primavera, però res seguim amb la desinformació constant encara que hi ha algú espavilat que ven títols de transparència i capitalitat per treure uns calerons i deixar la classe política contenta i al poble enganyat.
.jfif)
Em dic Miquel Casellas i visc al Vendrell. Fa uns 10 anys que practico aquest esport social del voluntariat per la llengua. M’hi vaig posar perquè sempre m’ha atret aprendre coses d’altres cultures i què millor que fer-ho a través de les seves persones. Fins aquesta edició els que m’havia trobat eren persones nascudes a la Península Ibèrica, però en aquesta darrera experiència tinc la sort de tenir dos aprenents de l’altre costat de l’Atlàntic, en concret de Brasil i Argentina. Es tracta d’una noia jove que no arriba als 30 d’anys i d’un xicot que tot just passa del mig segle. Una proposta molt interessant que estic vivint en aquestes setmanes fins que s’acabi el curs.
L’altre dia en una trobada de voluntaris em va preguntar què com definiria aquesta tasca de voluntari. Jo no sabia quina paraula trobar i al final donant tombs a la situació crec que una paraula adequada seria flotador social. Perquè a part de la llengua que és l’eix central del voluntariat també hi ha molt tema cultural, professional i tot allò que es pot anar afegint d’una persona que acaba d’aterrar en un lloc nou amb una llengua que pot entendre més o menys segons del seu origen. Depèn del perfil de l’aprenent els principals interessos varien. No és el mateix un metge jubilat que vingui a gaudir d’una plàcida vida a casa nostra que el d’una persona que ha fer mans i mànigues per aconseguir papers i entrar en el món laboral per poder omplir l’olla cada dia.
Molts cops el voluntari s’ha d’encarregar d’ajudar aquestes persones a trobar el camí més adequat per assolir les seves fites. Estem en una societat saturada d’informació i sinó tens algú que conegui una mica el territori és fàcil perdre’t en branques que no porten enlloc.
Aquesta és un grata experiència que m’ha aportat una gran satisfacció personal a part d’una moltb bona connexió amb els aprenents que he tingut fins ara. En molts cops és una excusa per bastir una bonica relació que s’allarga en el temps i sempre tens el millor somriure quan al cap d’un temps els trobes pels carrers practicant allò que fa dies tu vas ajudar a consilidar en la seva vida social. Una bonica experiència real on al final tothom i surt guanyant i és molt grata i recomenable.
Estic molt cofoi d'arribar a aquesta xifra de més d'11.000 visitants en una setmana.Són unes dades espectaculars. Cada dia els mitjans estan més lluny de la societat i llavors s'ha d'anar buscant nous camins de comunicació on des de diferents punts de vista es pot arribar a entendre la realitat. Però els mitjans de comunicació que són com el Boe de les administracions cada dia tenen menys lectors perquè estan en un altre planeta només per polítics i assimilats. Gràcies per passar per aquí.
Avui ma mare fa 80 anys i està com una jove de 50. Ella viu tranquila al poble amb el seu ritme el seu estil Compartint moments amb les amigues, altres de solitud en la casa on ha viscut els darrers 60 anys. Per molts anys i endavant a seguir vivint i gaudint d'aquesta màgia que és la vida sense estrés i sempre amb ganes de viure.