Una ordenança amb tanga

 

 

 

A finals del  mes d’agost era totalment normal escoltar de  la gent que omplia terrasses, platges i espais públics a casa nostra parlant principalment de la nova ordenança de civisme i convivència del Vendrell. Ni Gaza, ni Ucraïna ni tant sols dels problemes de brutícia i transport públic del Vendrell que mira que ja estan més que integrats en la societat local tenen un pes important en les converses públiques. A tothom li va agafar una necessitat imperiosa de comentar el nou text legal sota la calor de l’estiu mentre en una mà aguantava una beguda refrescant i a l’altre guardava la cartera no fos que canvies de titular d’una manera inesperada.

No podies sortir al carrer sense  abans haver repassat el nou text, no fos cas que et trobessis la veïna del quart i de bones a primeres et preguntés que en pensaves de la nova campanya institucional per evitar cap  temptativa de grafitejar qualsevol paret perduda del municipi. La cosa anava seriosament. Doncs res. Durant el mes d’agost la gent del nucli del Vendrell de i tota el seu terme tenia una fal·lera manifesta per parlar d’aquest document que estava penjat a la web del sr batlle. L’agost és un temps ideal per tirar endavant aquests canvis normatius perquè qui més qui menys està a casa més que mai esperant qualsevol informació pública per passar l’estona esbrinant el seu contingut. La veritat no fa temps de sortir gens al carrer.

Evidentment abans d’aquest debat general públic i notori, tothom va poder assistir a algunes de les sessions que es van portar a terme al municipi per explicar als ciutadans la nova normativa. Tothom  podia escollir la millor sessió pública amb una amplia difusió pels canals oficials i xarxes optimistes on per part dels dirigents municipals s’aclaria en directe la filosofia i el contingut d’aquest important text que renova un vestigi de l’era Domingo que es va aprovar en un llunyà 2011.

El primer que salta a la vista és que hem passat d’un document de 80 pàgines a 28. La cosa es redueix a més de la meitat de volum, una dada prou destacada perquè en aquestes obres d’art administratives a vegades hi ha més palla que  gra que sempre costa de trobar amagat entre tantes bones intencions.

Tanta retallada en paper ha de portar necessàriament la seva compensació en reducció de contingut normatiu. Si fins ara això de fer obres a l’agost era una cosa prohibida amb excepcions clares com les que fa l'Ajuntament que sempre ha tingut una inclinació especial per fer grans reformes com la de la naturalització del Torrent de la Bisbal tot just a les portes de la Festa Major. Fa uns anys va ser el torn de les obres del doctor Robert que també van tenir el seu agost de plena activitat. No fa gaire va ser el torn de l’estació de tren del Vendrell que la tenim allí com un museu esperant que algun dia es faci el miracle i entri en funcionament, però de moment està parada esperant algun miracle.

Aquesta retallada de text també afecta a les activitats de càrrega i descàrrega nocturna que amb el nou text legal ja no estaran prohibides explicitament.Res que al forn del costat et poden venir a portar la farina a les tres de la matinada, no sigui que al dia següent no tinguem la coca per sucar amb el xocolata. Ens podem quedar sense esmorzar per culpa d’una normativa antinatural.

En aquesta minva del text tampoc tenim regulats el soroll generat pels local d’oci, bars, discoteques i evidentment dels botellots res de res. Tothom sap que aquí al Vendrell aquest fet de portar la beguda en una nevera al cotxe o dins una bossa és totalment residual i ningú el practica. Som un poble sense aquesta problemàtica.

A part de tot això hi ha una caça i captura contra tot grafiter que faci el seu art en alguna paret del municipi sense que hagi de passar un procés de control i supervisió oficial. Evidentment hi ha gent que embruta  i això que no es art si que ha d’estar penat, però altra gent omplen espais públics amb aquesta cultura que va per unes altres vies i camins que no pas les imposades en aquests normatives de pa sucat amb oli. Seguim endavant amb optimisme i via lliure per locals d’oci i obres en ple agost.  I de jugar al carrer? Res de res. Només faltaria, per favor. I per cert, les gallines fora del nucli urbà, ves per on. Els ous cada dia més lluny o a la botiga.

Sense cap de policia a la Policia Local del Vendrell

 

 

La secció sindical SPL-CME de l’Ajuntament del Vendrell ha tingut coneixement que el sotsinspector que exerceix les funcions de cap de la Policia Local (la plaça d’inspector resta vacant des que l’anterior cap va marxar a dirigir la Policia Local de Sitges) es troba de vacances, sense que s’hagi designat ningú per assumir el rol de cap en funcions.Cal
recordar que aquesta designació requereix un decret d’alcaldia; per tant, actualment no disposem de cap de la policia local, i tampoc sabem qui té aquesta responsabilitat en cas que passi algun incident. Potser, a efectes legals, no la té ningú.

 Algú haurà de respondres i cal. La Llei de policies locals 16/1991 estableix que, en aquests casos, la responsabilitat recau en el comandament amb més graduació — en aquest cas,un sergent—, i, si n’hi ha més d’un, en qui tingui més antiguitat alcos.

Tot i això, es tracta d’una disfunció formal i, de fet, l’organització queda sense cap referent clar.

Per aquest motiu, demanem a l’alcalde que resolgui amburgència aquesta situació, i fem extensiva la mateixa exigència al regidor de Governació.

Una Diada a boxes

 Jo era un de tants que aquests dies de la Diada entre el 2010 i el 2017 anava a moltes manifestacions reivindican independència i tot això. Jo no sóc independentista, sóc anarquista. No crec en les banderes, però el principal és que tothom pugui decidir a qui pertany i és antiracional que la gent no pugi decidir qui és i amb qui vol anar. Llavors hi havia molt de caliu. Les ciutats s'omplien de manifestacions en dates importants amb milers i milers de persones. Ara després del fracassat primer d'octubre molta gent està desencatada amb un  partits que ens ha deixat amb el cul a l'aire. A veure que passarà en els propers anys. Molts pensen en Aliança Catalana, però ves a saber com sortirà. Et pot agradar la líder, però després quan agafen poder s'ha de saber per on tiren realment perquè estem en un mar i no es pot sortir gaire de les línies. Apa molt bona diada i seguim endavant.

Albinyana enceta la Diada amb un tast de Guimerà de Teatròliba

 

Per la vigília de la Diada el teatre torna a la Societat d'Albinyana amb Cotebap que aplega als elencs baix penedesencs. Aquest cop va ser el torn de Teatròliba de Santa Oliva que va venir a presentar un tast de Guimerà. Un petit resum de les principals obres de Guimerà com Terra Baixa, la Filla del Mar i Maria Rosa. Una hora i mitja en tres muntatge d'un quart o vint minuts de durada cadascún. Una representació que haver de competir amb els problemes de llum de l'entitat que durant 10 minuts es va quedar a les fosques per tornar a la normalitat ben aviat. La sala estava plena de gent que va aplaudir amb emocio i devoció. Molts eren de Santa Oliva, però no hi faltaven els Albinyanos que no van faltar a la cita.

La representacio la veritat és que està molt bé. Hi ha gent de diferents edats i cadascú va donar el millor de si. A mi em va encantar Josep Maria Fontanet que l'havia vist en molts altres aspectes de la vida, però aquí no el coneixia. Em va encantar. L'home va fer tot i el petit text del seu paper de Manelic una genial interpretació de Manelic. Molt bé, genial. Per treure's el barret. La part més fluixa va ser la de Maria Rosa que va estar bé, però encara els falta rodatge. Una gran vetllada i esperem que aquesta obra rodi a més llocs perquè aquesta versió de Guimerà d'anar per a tothom està molt bé tot i l'escenari petit i la llum que feia figa. Doncs res, endavant i enhorabona a l'elenc. 

Un ple amb una mesura patètica pels iaios del Vendrell

 Abans de la Diada ja tornem amb els plens extraordinaris per anar pagant els qui cobren per assistència. Es podien  esperar el mes ordinari de setembre, però res ho hem abans per donar una mica de ritme a la campanya electoral. En total uns 32.000 euros per anar unes 70 famílies jubilades del Vendrell a finals d'octubre un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Aquesta xifra no arriba al 1% de la població del Vendrell en aquesta franja d'edat. Una mesura electoral amb un resultat que fa riure en un poble on alguns polítics només van de postureig. Res que tu a mi em baixes els impostos i em dones neteja i seguretat i jo em gastaré els diners com i on vulgui. No he d'agafar la piruleta que tu em dones després que m'has fet pagar una cistella de dolços. Patètic realment fa pena, molta pena per uns polítics que ja són grandets.

Els mercats municipals en un punt d’inflexió

 

 

Els mercats municipals estan vivint les noves tendències socials. Fa vint any un divendres al matí anaves al born del Vendrell i el veies amb molta gent comprant i fent les seves xerrades. Com a fill de pagès el meu pare tenia un delit per aquesta cita setmanal perquè es trobava amb els amics del gremi i feien una repassada a la situació local i comarcal d’una manera sana. Un nombre considerable de persones que practicaven aquesta costum eren pagesos, un ofici que està en franca regressió per diferents fronts com el climàtic, els baixos preus i les traves burocràtiques. Avui en dia en queden quatre comptats al Baix Penedès. La majoria jubilats i qui més qui menys el conreu de la terra li serveix com un “hobbie” complementari. Una de les gràcies de l’agricultura és que no tens ni horari ni obligacions fixes. Has de fer una feina que la pots anar repartint al llarg del calendari com tu vols, però amb uns mínims i respectant uns tempus que no permeten gaire marge.  En els mercats municipals també hi van altres sectors professionals, però molts en aquests horaris de matí han d’estar en els seus llocs de treball i a part de les vacances no es poden permetre gaires llicències. Només cal veure que els diumenges al matí és quan hi ha més clients a les grans superfícies que tenim al Vendrell perquè, molta gent sembla que no va a missa i prefereix omplir la dispensa. Els mercats municipals s’han d’adaptar al que vol la gent. No es pot anar contra la corrent. Si es volen aprofitar aquests espais centenaris  s’ha de fer una relectura amb profunditat.  No només quatre capes de pintura i algunes millores més revertir la tendència. El client sempre té la raó. Ara estem en un punt d’inflexió que, o s’ha aprofita, o ho deixem estar. No hi ha més.

 

 

Vilafranca - 85 El Vendrell - 16, qui guanya?

 

Vilafranca del Penedès té 45 busos que van a Barcelona i 43 que tornen, en total doncs 90 al dia L'Alt Penedès té una població de 114.000 persones. El Vendrell que té una població similar, però amb una comarca de  118.000 persones amb més població que Vilafranca tenim 8 d'anada per una línia i vuit per una altra línia que i com no podria ser d'una altra manera, doncs 16 per tornar en les dues línies. Jo crec que es nota la diferència. Clar del Vendrell el trajecte dura 1,40 minuts sobre el mapa, cal veure la realitat de cada dia i en les hores puntes perquè clar l'autopista no és com la Renfe, però a vegades també passen coses.