La política fàcil

 

 

La política fàcil és vendre a baix preu unes poques entrades dels teatres i auditoris per als col·lectius més vulnerables de la vila. A banda tenir uns detalls amb el públic assistent com posar unes pantalles amb les diàlegs dels actors perquè les persones amb problemes de sordesa hi puguin tenir accés amb més facilitat.

Però les persones que hi podran accedir seran unes privilegiades. Primera perquè a casa seva s’ha assabentat que ho fan. Segona, saben on tocar per aconseguir els seus drets i tercera compleixen uns mínims que afavoreixen aquest gaudi.

Ara només ens cal pensar amb les persones que estan amb aquest col·lectiu i que potser algú s’ha assabentat i tot, però pels seus recursos no es poden moure de casa perquè potser no tenen ni papes i no tenen un borrall de la llengua parlada a l’escenari.

La política fàcil es donar hores a benestar social per a veure que es pot fer. Però i totes les persones que no tenen la sort de tenir ordinador, mòbil o  wifi per poder-ho fer i o simplement no tenir ni idea de com entrar en aquesta burocràcia bàsica per aconseguir un pis de lloguer. Pel camí ens hem deixat molta gent que no arriben a aquests mínims.

Aquest any Jove Baix Penedès ha complert 30 anys. Jo el conec des de dins i fora. Quan va començar la seva tasca principal era tenir el carnet d’estudiant, el d’alberguista  i anar un parell de cops per temporada a la neu. Avui en dia aquestes coses es poden aconseguir des de la parada del tren amb un mòbil i una mica de wifi pública.  S’oblidava dels principals problemes dels joves i estava muntat pel gaudi de les noves generacions amb el temps aquesta idea inicial ha quedat obsoleta i s’ha adaptat als nous temps i cada cop es treballa més a favor d’aquests joves que van sorgint del ramat global i van entrant en la marginalitat incerta.

Cada dia hi ha més gent gran aparcada a casa seva perquè les famílies d’abans s’han desmanegat. Ara ja no tenim les tres generacions sota la mateixa teulada i mentrestant els fills estudiaven, els pares treballaven i els avis gestionaven les feines de la llar.

Ara tothom se les ha de combinar com pugi en una societat que tendeix a pis per persona i fill. S’han acabat els 4 habitacions amb vistes al mar. Ara el nostre present i futur és l’àtic amb cuina menjador i petit dormitori.

Els preus pugen i tothom estira fins el que pot. Doncs al final la cosa salta però toca aguantar. Els bitllets cada dia es veuen menys i la gent encara que sigui per comprar llumins per encendre un cigar aposta per pagar amb el mòbil o les targetes que ho fan tot una mica més controlable.

Per combatre la resta de coses tenim assegurances que ens poden cobrir quasi tot de la llar, inclòs els aspiradors que li pots treure més rendiment i allargar la seva vida útil.

Ens permet fer petites caramboles amb aquests diners que ens donen per una cosa fora de lloc abans de temps. Potser no tornarem a comprar una rumba, però podrem renovar estock de begudes espirituals del menjador.

Pensa que la societat que es mou és com passa al Vendrell que si fas un acte guay pots arribar a els 1.000 persones,però que s i saltes esquems pots aconseguir fites com va pasar amb el de Camela fa un parell d’anys.

Els reptes dels nous govern es entrar en aquests sectors perquè acabin integrant aquest nova Vila.

Perquè la gent practiqui esport ha de tenir preus populars, sinò al final el que fas es donar vidilla als de la competència.

 

 

 

 

El futur de la societat està en el iaios

 

 

 

El futur de la nostra societat està principalment en els iaios. Aquells que ja esta jubilats perquè els hi toca. Aquells que tenen 65anys i segueixen treballant 10 anys més perquè no saben que fer a la vida i aquells que fa 15 anys que es van jubilar i provenen  de les grans empreses que s’han ant venen a bocins com Telefònica i aviat Renfe que anirem veien trens xinesos per les nostres vies a meitat de preu que els actuals i ja veurem la puntualitat.

Només cal pensar una mica en el col·lectiu que segur anirà a votar les properes eleccions catalanes i europees? Doncs els iaos de casa nostra seran les persones en majoria que acudiran fidelment a les urnes a votar. Uns perquè torni Puigdemont i els altres perquè no aparegui mai en pintura. Però aniran a votar com a persones que durant molts anys van estar privats de democràcia i ara que tenen l’oportunitat l’executaran encara que no sàpiguen per on cau Suècia, ells fidels a la seva cita amb el vestit dels diumenges. Mentrestant aquest fills i nets passaran olímpicament de les eleccions perquè ja n’estan farts i tips que els hi prenguin el pèl. Sinó els toca la moral anar a comptar vots, ni apareixeran per  les urnes i els importa si manen els uns o manen els altres, mentre el transport públic no pugi anem bé i que no falti el wifi en els llocs públics. Uns avis que són com Europa en moltes famílies amb les seves ajudes a petits i grans cuidant la canalla, pagant l’electricitat i donant l’entrada del crèdit pel nou cotxe. Són el present i futuar de la nostra societat. La resta de la societat sobrevivint.

Els nostres reis amb barrets de palla

 E

ls nostres reis amb barrets de palla que proliferan pel Baix Penedès estan preopupats perquè la font de negoci de la comarca està en perill, si un bon dia el mar s'aixeca de mala lluna i es carrega les platges que tenim, cada dia més pobres, en especial a Calafell. 

Primer de tot cal no malmetre més el litoral  oi l'hem de respectar com .Encara que vulguen fer dunes o altres històries el mar es el gran deu intocable i com més el vigilem més es riura de nosaltres. Cada dia els nostres polítcs tenen menys poder sobre tot plegat

.                                                                                            

Bona tarda senyores i senyors

 

 

 

Hem vingut aquí gràcies al seu vot majoritari que ens vareu donar en les eleccions del 2023 hem vingut a arreglar la vila i que la igualtat, la convivència l’equilibri territorial siguin els eixos del nostre govern. Per això comptem amb el suport del PP amb un pacte que varem signar i també de totes les persones i partits que en qualsevol s’hi vulguin afegir per un Vendrell més obert a tothom. Estem cada dia més propers al partit únic com passa en algunes democràcies obertes i participatives més enllà dels Urals.

La nostra política escolar és inclusiva i gràcies a això només cal veure els centres educatius concertats de primària i secundària de la comarca com s’han anat omplint de mica en mica gràcies  aquest inclusivitat global absoluta  practicada a casa nostra perquè no volem deixar ningú fora.

Nosaltres ens preocupem per petits i grans. Només cal veure la lleugera pujada en la quota d’esports municipal ho hem rebaixat de 5 a 20 cada mes o potser ho hem pujat, ja no ho sé, però nosaltres ens preocupem perquè aquests pares i avis que tanta feina fan en la nostra societat puguin anar per un simbòlic preu de 20 al fer esport a la piscina. Només cal veure com les forces  de seguretat amb un salari lleugerament superior a les nostres migrades pensions paguen una miqueta més cada mes. Tothom sap que cobren aquests agents  i més al Vendrell que han de fer hores extres per tenir tots els forats tapats.

Aquests avis que ja han tornat del cap de setmana gratuït que els hi va prometre l’optismisme local abans de les passades eleccions municipals. Evidentment tots no hi han pogut anar i alguns hauran d’esperar a propers anys perquè la mesura arribi a tot aquest sector de població.

La comarca va créixer el 2022 un 13,08 % de població neta. La més elevada de Catalunya, per això ja fa dies que estem treballant per ampliar l’hospital comarcal que ja es va inaugurar amb els serveis quasi saturats. També estem parlant per augmentar els serveis membres del  cos de bombers i Sem a la comarca, per donar servei a aquest ingent volum de població que va venint a les nostres contrades. Ja tenim quasi acabada la nova caserna de la policia local que aprofita l’estructura d’un casal d’avis a tocar al Marta Mata que s’ha reconvertit en una nova caserna de la policia amb la unitat canina per fer front al trànsit d’estupefaents.

Començarem a treballar amb la creació d’una nova residència d’avis a Coma-ruga per cobrir les necessitats d’aquest sector de població en la nostra societat. Els avis estaran més propers a les seves famílies i ampliarem considerablement el nombre de places públiques al municipi.

L’Illa de vianants del Vendrell acull tota la Rambla i carrers adjacents és un dels punts neuràlgics amb noves franquícies que van venint per donar creixement a aquest  important desenvolupament del nucli del Vendrell, un doctor Robert i una plaça Nova, plena de noves botigues que fan que el Vendrell cada dia sigui més bonic de viure. Un lloc on qualsevol dissabte de l’any et pots trobar un concert de música en qualsevol plaça cèntrica de la vila amb un grup de gent amb els seus gots d’aigua bevent i bevent fins que el dj li toca parar la festa.

Un Vendrell que et permet, si vius per Coma-ruga i  depèn com bufi el vent, gaudir del fil musical d’alguna de les discoteques que tenim a la costa. Sense sortir de casa, ens podem muntar la festa, vigilant que la policia no confongui el noi de les pizzes amb un ocupa o camell espontani.

Vivint aquí on de tant en tant s’encén un pis, una nau, una persecució policial. No podem estar avorrits de cap de les maneres amb una vida tan intensa com la programació televisiva. Tindrem una parada de l’Ave a l’estació vegueria que estarà al mig de Vilanova, Vilafranca i el Vendrell. Parlarem català que anirà augmentant el seu ús entre la nostra població gràcies a les polítiques de les administracions públiques que cada dia inverteixen més en el català. Alguns dels nostres polítics més inspirats en el seu salt a la política catalana pot fer furor a TV3, Catalunya Ràdio, els Mossos i els dissenyadors de logotips. Només cal esperar l’èxit i la fama entre Puigcerdà i Vinaròs i Seròs i Cadaqués. Tot va començar a plaçaVella.

Ens ha deixat una persona que sempre saludava

 

 

En l’evolució de la vida, a vegades les coses més senzilles que ens toca fer passen a ser importants i en alguns casos fins i tot a curioses. Abans teníem dues mans que les portàvem lliures o entaforades en alguna butxaca. Doncs fa un anys que aquestes mans han passat ha estar sostenint alguna pantalla, davant nostra, preferiblement un mòbil, mentre amb la incorporació de la vista a aquesta complicitat digital, trobem una nova espècie humana en els nostres carrers i places, estic parlant dels zombis, persones o víctimes del mòbil que es mouen pel nostre teixit urbà amb rapidesa sense mirar gaire on van, guiats perquè de tant en tant aixequen el cap i veuen com està el panorama.

Un Dia Sant quan ja es comença a olorar el flaire de matafaluga i la gent van vigilant el   bacallà pel divendres a taula ens va deixar un vendrellenc de soca arrel, en Josep Manel Piñol, una persona llesta, discret, intel·ligent, pencaire, responsable, familiar, sociable, afable, bona persona, amb principis que mai havia tingut cap ganes de ser el president de cap entitat i coma molt a la Junta que tot anés bé a donar un cop mà que els càrrecs de més amunt no eren per ell i així ho va acomplir en els seus 79 anys de vida.

Una mort ràpida sense donar temps als acomiadaments, ni darrers moments en vida que tothom recorda. D’una manera ràpida i discreta com era ella va entrar en aquesta nova vida, ben aviat ja deuria anar a buscar als seus amics de l’altra banda per anar a veure la processó del silenci vestit d’armat i segur que estarà allà ben plantat com sempre, però pocs el podran veure.

Més endavant ja anirà amb els col·legues traspassat del Cabrot per posar-se al dia d’aquesta nou món, vigilant que tot vagi bé al Vendrell i en especial al seu estimat carrer Montserrat el mateix nom que la seva senyora un nom clau en la seva vida.

Una parella que va entendre que un fill menor d’edat s’anés amb quatre peluts per la geografia catalana amb un cotxe a fer concerts en català fins a les tantes de la nit amb cançons on hi havia crims, “flais” i d’amor d’estiu. En aquell temps no era gens fàcil fer aquest esport per la geografia catalana buscant bolos i anar estudiant, però ells sabien primer s’havien de formar i així ho varen fer. Ningú els hi va donar res, però res, però gràcia es que van tenir tot el suport dels seus pares i germans.

Hem perdut un homenot del barri del carrer Montserrat que formava part d’aquest elenc que va a tot arreu sempre que valgui la pena. Una persona sempre et preguntava com anava si hi havia temps i es podien compartir quatre paraules. Una persona tranquil·la, sense estridències de bon rollo amant d’amics i família. Una persona que formava part de l’”Sky line” del Vendrell i sempre ens veiem en aquesta ciutat que viu com un poble.

Un bon cel i pau als homes de bona voluntat com ell.

Sort de padrí

 

Passen els dies, passen els anys i tu ja fas primer d'Eso. 14 el mità més iva dels teus germans. Endavant seguint vivint la vida com toca i en especial aquests anys que acostumen a ser els mes feliços de la vida. Tota una sort ser el teu padrí. T'estimo rei

Calafell platja saturat durant unes setmana any

 Calafell està vivint una saturació de la platja durant unes quantes setmanes a l'anyy. La cosa estava fotuda  i per fer més calers a la sorra hi posem unes poques terrasses com si no n'hi haguessin prou al passeig. Potser que ens ho fem mirar una mica i cal que anem fent cosetes a altres llocs com Segur amb el seu Port que espera també la seva clientela. Ara a Calafell li han robat la sorra. Encara que el super equip de govern la torni a posar, el mar no està per òsties i en un plis plas la treu del tot sense manies.  Massa pots al litoral i a veurem si sno posem tanta cosa a a platja i tot més repartidet.